TITUS LIVIUS (Historiarum scriptor, I° s. a.C.n.)

(1)Allà un nou espectacle, esgarrifós, copsà llur mirada. Els Gals, segons els seus usos i costums, havien vingut amb armes a l’assemblea. (2) En el seu discurs, els missatgers, que exaltaven la glòria i el valor del poble romà així com la grandesa de l’Imperi, demanaren als Gals que no deixessin passar per les seves terres i poblats els Cartaginesos que anaven a portar la guerra a Itàlia. (3). Llavors, es va sentir esclats de riure tan violents que els magistrats i els vells tot just van poder calmar els joves guerrers. (4) Quina impudència ! Quina bestiesa ! van exclamar-se. Demanar que nosaltres atraguéssim la guerra per tal d’impedir que passés per Itàlia ! que les nostres terres fossin devastades per tal de preservar del pillatge les de l’estranger ! (5) Un cop l’enrenou passat, es va contestar als ambaixadors que els Gals no tenien intenció ni de servir els Romans, ni de queixar-se dels Cartaginesos, en els conflictes entre Roma i els seus enemics. (6) En canvi, se savia que el poble romà foragitava els Gals del territori i de les fronteres d’Itàlia, que se’ls feia pagar un tribut i patir mil ultratges. (7) Aquesta resposta fou gairebé la mateixa que la dels altres pobles de Gàl.lia. Cap paraula d’amistat, ni de pau, no va ser adreçada a la diputació abans la seva arribada a Marsella. (…)

(1)Esperançat per aquesta aparició, ell passà l’Ebre per tres punts : primer havia enviat emissaris, aquests portaven regals per guanyar la confiança dels Gals ja que li calia travessar llur país amb el seu exèrcit i també havien de reconèixer el pas pels Alps. Noranta mil soldats d’infanteria i dotze mil cavallers travessaren l’Ebre sota les seves ordres. (2) Ràpidament els Ilergetes, els " Bargusiens ", els Ausetans i els Jacetans, situats al peu de les muntanyes pirinenques, foren sotmesos. Tots aquests territoris van ser confiats a Hannó ; ell havia d’ocupar els colls que relliguen les Hispànies amb les Gàl.lies. (3) Anníbal li va deixar, per guardar aquestes conquestes, deu mil homes d’infanteria i mil més de cavalleria. (4) Quan les tropes foren endinsades en els congostos del Pirineu, i mentre que una nova oficial aprengué als bàrbars que es caminava contra els Romans, tres mil soldats d’infanteria carpetans feren marxa enrera : no era la guerra que els espantava, sinó la llargària del recorregut i el pas impracticable dels Alps. (5) Anníbal, que veia un perill en retenir-los de força, per no irritar l’esperit esquerp dels seus soldats, acomiadà més de set mil homes als quals havia notat repugnància per aquesta expedició : d’aquesta manera va fer com si acomiadés també els Carpetans.

(1)Per tal que el retard i la inacció no tinguessin conseqüències funestes per als seus soldats, de seguida va emprendre de passar el Pirineu amb la resta de les seves tropes, i va venir acampar a Illiberis. (2) Ben entès, Els Gals havien sentit a dir que es portava la guerra a Itàlia ; però com que també es deia que de l’altre costat del Pirineu els Hispànics havien sigut sotmesos per la força, i que guarnicions temibles ocupaven les places conquerides, la por de la servitud feu prendre les armes a vàries tribus de Gàl.lia, les quals es van reunir a Ruscino. (3) Anníbal l’aprengué ; i, com que redubtava més la pèrdua de temps que la guerra, va enviar als caps una deputació per demanar-los una entrevista : " Que s’acostin doncs d’Illiberis, o bé ell s’avançarà fins a Ruscino ; la proximitat facilitarà l’entrevista. (4) Els rebrà amb plaer en el seu campament ; també amb plaer es deplaçarà cap a ells. És com a hoste, i no com a enemic de Gàlia, que es presenta ; si ho desitgen, no treurà el glavi fins arribar a Itàlia. " (5) Després d’aquestes negociacions, els reietons d’aquelles contrades vingueren a acampar prop d’Iliberis, i entraren sense temor en el campament dels Cartaginesos. Conquerits pels presents, deixaren l’exèrcit travessar amb tranquil.litat el seu territori al llarg dels murs de Ruscino.