EUTROPIUS (historiarum scriptor, IV s.exeunte)

(Constantí) va deixar per li succeir tres fills i un fil del seu germà. Però (aquest) , el Cesar Dalmace, que es beneficiava d’un caràcter alegre i que retirava al seu oncle patern, fou poc temps després eliminat per una facció armada. Si bé Constanci (II), el seu cosí germà, no va dirigir aquesta facció, sí que la va deixar actuar. Constantí (II), que feia la guerra contra el seu germà i havia atacat de manera imprudent prop d’Aquileia, fou matat pels generals de Constant. És així que la direcció de l’Imperi fou reduïda als poders de dos Augusts. El regne de Constant havia estat durant uns temps enèrgic i just. Però aviat, va tenir comportaments poc recomanables i va esdevenir insuportable per als habitants de les seves províncies i poc considerat per part dels soldats (per culpa d’una mala salut i de males companyies), de tal manera que fou abatut pel partit de Magnenci. Va morir no massa lluny de les Hispànies, en una plaça forta que portava el nom d’Helena (Elna), el dissetè any del seu regne, quan tenia tranta anys, tot i haver estat extremament actiu i enèrgic en les seves campanyes militars, i també temut per el seu exèrcit durant tot el temps de la seva vida sense recórrer mai a greus crueltats.